(+34) 93 736 80 09 | Contact us

Qué "hacer y no hacer" antes de final de año para minimizar impacto reforma fiscal

Durant el passat mes d’agost, es van publicar diversos projectes en el marc d’una pretesa amplia reforma fiscal; aquests projectes afecten, bàsicament, als pilars impositius del nostre sistema tributari, és a dir, a la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a l’impost sobre societats, a l’impost sobre la renda dels no residents i a l’Impost sobre el Valor Afegit; alhora s’està projectant una reforma de la Llei General Tributària que, sense soroll, pretén millorar, adaptar i completar la regulació del sistema tributari espanyol, fent-lo més just i eficaç, reforçant la seguretat jurídica, reduint la litigiositat mitjançant la precisió i sistematització dels procediments i intentant prevenir el frau fiscal; per a això introdueix alguns conceptes que, analitzats pels experts, el que sí asseguren és minimitzar els efectes dels errors comesos per la pròpia administració, i introdueixen un major grau d’incertesa per a l’administrat, amb això ens referim a conceptes com imprescriptibilitat, “obligacions tributàries connexes”, la pèrdua del valor probatori de les factures, etc., no obstant això, enunciat el calat global de la reforma, no és voluntat d’aquest article fer una anàlisi d’aquesta, sinó que simplement es pretén donar una visió global de les actuacions que al seu front hem d’analitzar abans de final d’any per minimitzar el seu impacte.

Com és sabut, la reforma fiscal desplegarà tot el seu efecte a partir de l’exercici 2015 i 2016, no obstant això, algunes de les modificacions tindran incidència en el propi exercici 2014; atenent a això, intentarem sistematitzar quines actuacions podrien ajudar al contribuent a reduir la seva factura fiscal, pel simple fet de realitzar-les abans de finalitzar l’any. Si analitzem aquestes mesures des del punt de vista de l’impost al qual afecten, destaquem:

En l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

Coeficients d’abatiment

Una de les mesures més comentada i alhora polèmica, que ja va ser modificada amb la Llei 35/2006 però amb el manteniment d’un règim transitori, és la definitiva supressió de la Disposició transitòria novena, que regulava el règim transitori que permetia l’aplicació dels denominats “coeficients d’abatiment” per al càlcul del guany patrimonial derivada de la transmissió d’elements patrimonials no afectes adquirits amb anterioritat al 31 de desembre de 1994. L’aplicació d’aquests coeficients, per als contribuents als quals els hi era d’aplicació, suposava una autèntica reducció de la part del guany patrimonial subjecte a tributació. Hem de recordar que aquesta mesura va ser suprimida amb efecte 20 de gener de 2006, amb el manteniment del règim transitori per als elements adquirits amb anterioritat al 1994. Aquesta mesura afecta de diferent manera, segons es tracti de béns immobles o de valors representatius del capital o dels fons propis i, alhora, tenen diferent tractament si es refereix a valors cotitzats o no cotitzats.

Analitzant més profundament el tema, aquelles persones que van adquirir immobles amb anterioritat a 1994, poden reduir el guany patrimonial generat un 11,11 % per cada any de permanència que excedeixi de dos respecte a 31 de desembre de 1996 (és a dir 31 de desembre de 1994); en aquest cas la reducció s’aplicarà proporcionalment en funció del quocient entre els dies que vagin des de la seva adquisició fins el 19 de gener de 2006 (ambdós inclosos), en relació al total de dies que el bé hagi estat en el patrimoni del contribuent.

Basant-se en això, és evident que aquells contribuents que tinguin en el seu patrimoni béns l’antiguitat dels quals sigui superior a aquell any, i tinguin la intenció de vendre, han de realitzar aquests càlculs i estimar l’impacte fiscal que pot suposar la venda en un any o altre.
En el cas que els béns transmesos siguin accions admeses a negociació en algun dels mercats secundaris oficials de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004 relativa als mercats d’instruments financers, la reducció serà del 25 % per cada any de permanència. Per als fons d’inversió el percentatge de reducció és el general del 14,28 %. Per a aquests valors es prendrà com a valor de referència a 20 de gener de 2006, el valor que aquests tinguessin en el patrimoni del contribuent a 31 de desembre de 2005, de tal manera que si el valor en aquell moment era superior al valor de transmissió actual, els coeficients s’aplicaran en la seva totalitat sobre el guany patrimonial; si pel contrari el valor de transmissió és igual o superior al valor de referència de 2005, la reducció només s’aplicarà respecte a l’increment produït en aquell període.
Dit això, s’ha de revisar la cartera de valors dels contribuents per valorar si és necessari realitzar vendes que poguessin estar parcialment, o inclús totalment, exemptes de l’impost, segons la seva antiguitat i cotització durant 2005.

Finalment, en el cas d’accions o participacions no negociades en mercats, el percentatge de reducció és el general del 14,28 %, excepte que es tracti de valors d’entitats compresos en l’article 108 de la Llei del mercat de valors, el coeficient dels quals serà de 11,11 %. En aquests casos el càlcul de la part del guany patrimonial reduït es calcularà per la proporció entre el número de dies de permanència en el patrimoni ja comentat.
És destacable que el tipus impositiu respecte dels guanys patrimonials es reduirà, durant el 2015 i 2016 però, en el cas de béns molt antics, aquesta rebaixa amb tota seguretat no compensarà la pèrdua d’aplicació dels coeficients. És recomanable, doncs, una anàlisi profunda dels béns que es poden veure afectats per aquestes reduccions.

Per últim, però no menys important, assenyalar que el present punt se centra en les transmissions d’elements patrimonials, Volem destacar que les donacions tributen en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del donant igual que qualsevol transmissió onerosa, per això, aquelles persones que estiguin valorant fer una donació han d’analitzar aquests càlculs, per veure si pot ser beneficiós anticipar-la a abans de final d’any.

Correcció monetària

Una altra mesura destacable és l’eliminació dels coeficients de correcció monetària.
Els coeficients de correcció monetària, incideixen sobre els elements patrimonials immobiliaris afectes i no afectes a activitats econòmiques (amb diferents percentatges); aquests coeficients permeten corregir la inflació, amb l’actualització del valor de cost dels béns, i de les seves amortitzacions, resultant, doncs, de la seva aplicació, un nou valor net actualitzat que permet corregir d’alguna manera el pas del temps.
El projecte de llei elimina l’aplicació dels coeficients de correcció, el que fa necessari recalcular l’impacte que aquesta eliminació suposa, versus la rebaixa de tipus.

Transmissions per a majors de 65 anys

El Projecte de Llei introdueix una important novetat per als contribuents majors de 65 anys, els quals poden excloure de gravamen el guany patrimonial per la transmissió de qualsevol element patrimonial, sempre que l’import obtingut per la transmissió es destini en el termini de 6 mesos a constituir una renda vitalícia al seu favor. Es fixa com a quantia màxima que pot destinar-se a la constitució d’aquesta renda la quantitat de 240.000 euros i, en el cas que no es reinverteixi la totalitat de l’import, l’exclusió es limita a la part proporcionalment reinvertida.
Aquesta mesura existia, per als contribuents majors de 65 anys, en els casos de transmissió del seu habitatge habitual, la qual cosa es manté sense modificació (no era necessària la reinversió). No obstant això, per a la resta de béns del seu patrimoni, i en cas que la constitució d’una renda vitalícia pugui ser una bona opció, cal tenir en compte aquesta novetat, ja que fins i tot pot ser més beneficiós retardar la venda d’aquests elements tot i que tinguessin dret a l’aplicació dels coeficients anteriorment comentats.

Distribució de la prima d’emissió i reduccions de capital

A partir de l’1 de gener de 2015, la distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions de valors no admesos a negociació passarà a tributar en concepte de rendiment de capital mobiliari en els supòsits de distribució d’aquesta, amb el límit de la diferència entre el valor dels fons propis corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de distribució de la prima i el seu valor d’adquisició; a diferència de la regulació actual per la qual la distribució de la prima minora el valor d’adquisició de les participacions i únicament l’excés tributa com a rendiment del capital mobiliari.
En aquesta mateixa línia, en el cas de les reduccions de capital la finalitat de les quals sigui la devolució d’aportacions i no procedeixi de beneficis no distribuïts, de valors no admesos a negociació, es considera rendiment del capital mobiliari l’import obtingut, amb el límit de la diferència positiva entre el valor dels fons propis corresponents a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la reducció i el seu valor d’adquisició. En l’actual regulació, la reducció de capital amb restitució d’aportacions, no donava lloc a cap guany patrimonial, i únicament tributava pel concepte impositiu d’operació societària de reducció de capital a l’1 %.
Fins ara, la distribució de la prima d’emissió i les reduccions de capital permetien als contribuents la recuperació de capitals invertits en excés en les companyies, sense tributació, ja que no hi havia un ordre preestablert d’adjudicació en el cas que existissin reserves sense distribuir, i això permetia triar la distribució d’aquestes amb la corresponent tributació com a rendiment del capital mobiliari o el manteniment d’aquestes en els Fons Propis amb la utilització de les dues figures comentades.
Aquesta possibilitat d’elecció deixa de ser d’aplicació; per això, i davant l’opció de tenir projectat algun tipus d’operació en aquest sentit, cal fer aquestes operacions abans de final d’any, perquè no sigui aplicable el nou règim que entrarà en vigor. Guanys patrimonials per canvi de residència
Una de les novetats destacables de la reforma, és la regulació d’un nou impost de sortida conegut com “ExitTax”, el qual afecta determinats supòsits de trasllat de residència fiscal de titulars de participacions significatives. Així, en els supòsits en què el contribuent perdi la seva condició per canvi de residència, s’han d’integrar en la renda de l’estalvi de l’últim període impositiu que s’hagi de declarar, els guanys patrimonials “teòrics” posats de manifest per diferència entre el valor d’adquisició i el valor de mercat de les accions o participacions de qualsevol entitat, la titularitat de les quals correspongui al contribuent, sempre que el contribuent hagués tingut aquesta condició durant almenys 10 dels 15 períodes impositius anteriors a l’últim que hagi de declarar. Aquesta regulació es limita a aquells casos en què la participació sigui significativa, és a dir que el valor de mercat de les participacions excedeixi, conjuntament, de 4 milions d’euros o que quan no excedint el percentatge de participació en l’entitat sigui superior al 25 % , sempre que el valor de mercat excedeixi del milió d’euros.
Destaquem aquesta modificació per la seva del tot nova introducció sent conscients que, de vegades, és difícil el marge de maniobra per evitar els efectes de la seva aplicació; ara bé sí que és cert que ens pot obligar a replantejar certs aspectes abans que sigui efectiva.
En primer lloc, la norma regula diferents conseqüències en aquells casos que els canvis de residència es produeixin per motius laborals; en un Estat membre de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu amb el qual hi existeixi un efectiu intercanvi d’informació, o en un país o territori considerat com a paradís fiscal, d’acord amb això doncs, és important que, si el contribuent estava projectant el seu canvi de residència, analitzi detalladament el país en el qual pretén establir la seva residència, el període i els motius revisant, si s’escau, els efectes d’aquest nou art. 95 bis.
D’altra banda, aquells contribuents que estiguessin efectivament residint en un altre territori i a falta de poc temps del compliment de la permanència en aquest per a l’obtenció de la residència, han d’analitzar les conseqüències del no compliment d’aquest durant aquest exercici.
Finalment, pot ser aconsellable estudiar la possible conveniència d’efectuar una donació d’accions o participacions, per evitar l’aplicació d’aquest gravamen.
Modificació del concepte de rendes de l’estalvi
Hem de destacar que desapareix la distinció entre guanys patrimonials obtinguts a curt i llarg termini. Aquesta distinció havia estat introduïda a finals de 2012 per a penalitzar les inversions especulatives, obligant a tributar als tipus generals els guanys patrimonials posats de manifest en ocasió de la transmissió d’elements patrimonials amb menys d’un any d’antiguitat. És evident que aquesta modificació obliga a esperar per a la realització de determinades plusvàlues que, havent de tributar en la part general si fossin declarades en 2014, ho faran en la base de l’estalvia a partir de 2015, hagi transcorregut o no un any des de la seva adquisició.

Rebaixa de tipus

Finalment, com ja hem anunciat en altres apartats, hem d’assenyalar que la reforma fiscal estableix, en general, una rebaixa de tipus impositius en la tarifa de l’estalvi. Els tipus actuals s’estableixen en una escala del 21 % per als primers 6.000 €, el 25 % entre 6.000 i 24.000 € i el 27 % a partir d’aquest nivell. Durant 2015 la tributació serà del 20 % per als 6.000 primers euros, el 22 % entre 6.000 i 50.000 euros i el 24 % la resta. En 2016 aquests tipus quedaran establerts en el 19 %, 21 % i 23 % respectivament. En atenció a aquesta rebaixa de tipus i al marge del comentat en els apartats anteriors, en ocasions la millor opció pot ser esperar a realitzar els guanys patrimonials a partir de 2015.

En l’impost sobre societats

Concepte d’activitat econòmica

La Llei de l’impost sobre societats incorpora, finalment, el concepte “d’activitat econòmica”. En el cas de societats destinades a l’arrendament d’immobles, s’indica que únicament tindrà la naturalesa d’activitat econòmica quan s’utilitzi per al seu desenvolupament, com a mínim, una persona empleada amb contracte laboral i jornada completa.
S’elimina, doncs, l’exigència anterior de local d’ús exclusiu, exigència, per altra banda, que no establia pròpiament la Llei de l’impost sobre societats en sí mateixa, però que es recollia en altres àmbits de la legislació tributària i s’aplicava per a aquest. Recordar només que aquesta definició té especial rellevància ja que de la seva existència depèn l’aplicació de determinats règims fiscals especials, així com la possibilitat de l’aplicació de la nova exempció per evitar la doble imposició o el tipus de gravamen.
En aquest sentit i a la fi de la planificació de 2015, únicament destacar que, malgrat aquesta modificació introduïda en la Llei de l’impost sobre societats, i també en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que semblen regular la no necessitat actual del local d’ús exclusiu, la vigent regulació de l’Impost sobre successions a Catalunya, en el seu Decret 414/2011 de 13 de desembre, art. 1.1.2 en desenvolupament de l’article 7.2 de la Llei, estableix la necessitat d’aquest local d’ús exclusiu. Així, doncs, mentre no sigui modificat aquest article, aquelles entitats que en l’actualitat tinguin aquest local, és recomanable que analitzin l’impacte de la seva eliminació en aquest tribut.

Correccions de valor

El projecte de llei introdueix una important restricció respecte de la possibilitat de deducció de les pèrdues per deteriorament de valor.
Es manté la possibilitat de deduir fiscalment les pèrdues per deteriorament dels crèdits amb similars condicions a les actuals, així com es manté la deducció pel deteriorament de les existències.
No obstant això, s’introdueix la no deducció de les pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material, inversions immobiliàries i immobilitzat intangible, inclòs el fons de comerç, instruments de patrimoni i valors representatius de deute. Sí serà deduïble aquest deteriorament en el moment de la transmissió o baixa d’aquests elements.
Abans de final d’any és important fer una anàlisi detallada d’aquests elements, i realitzar les valoracions que siguin necessàries, amb la finalitat de determinar si cal el seu deteriorament, sempre, evidentment, que es compleixi amb els principis d’inscripció comptable, i que el seu deteriorament no es correspongui amb sanejaments d’actius que no compleixin els criteris de deduïbilitat.
En el mateix sentit, l’article 11.9 i 11.10 del Projecte estableix que les rendes negatives generades en la transmissió d’elements de l’immobilitzat material, inversions immobiliàries, immobilitzat intangible i valors representatius de deute, quan l’adquirent sigui una entitat del mateix grup de societats segons els criteris establerts en l’article 42 del Codi de comerç, amb independència de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats, s’imputaran en el període impositiu en què aquests elements patrimonials siguin donats de baixa en el balanç de l’entitat adquirent, siguin transmesos a tercers aliens al referit grup de societats, o bé quan l’entitat transmetent o l’adquirent deixin de formar part d’aquest.
No obstant això, en el cas d’elements patrimonials amortitzables, les rendes negatives s’integraran, amb caràcter previ a aquestes circumstàncies, en els períodes impositius que restessin de vida útil als elements transmesos, en funció del mètode d’amortització utilitzat respecte dels referits elements.

Coeficients d’actualització

En paral·lel a l’eliminació dels coeficients de correcció monetària prevista en la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, se suprimeixen els coeficients d’actualització monetària, que estaven previstos en l’art. 15.9 del Text Refós, per als supòsits de transmissió d’elements patrimonials de l’actiu fix o d’aquells elements que hagin estat classificats com a actius no corrents mantinguts per a la venda, que tinguessin la naturalesa de béns immobles, que permetien la deducció de la depreciació monetària calculada d’acord a unes regles específiques.
Cal tenir en compte aquesta eliminació per a l’adequada planificació de les transmissions de béns immobles (també d’aquells adquirits en règim d’arrendament financer), que tinguin una gran antiguitat, ja que la transmissió en l’exercici 2014 permet la seva aplicació. En aquest sentit i malgrat la baixada dels preus en el mercat immobiliari, aquesta correcció és encara important en aquells béns amb molta antiguitat.

Rebaixa de tipus

Igual que en l’IRPF, en l’Impost sobre societats es produeix una reducció de tipus impositiu; s’elimina l’escala de tributació del 25 % -30 %, passant a ser el tipus general el 25 % (durant el 2015 es manté una escala de tributació per a les empreses de reduïda dimensió del 25 % per als primers 300 mil euros i del 28 % per a la resta).

Compensació de bases imposables negatives

La substancial modificació del tractament de la compensació de les bases imposables negatives, per la qual es permet la seva compensació temporal sense límit a partir de l’1 gener de 2016, deixa a l’Administració la possibilitat de revisar aquestes bases en un termini de 10 anys des del termini de presentació de la declaració de l’impost on s’hi van generar. El contribuent haurà d’acreditar que les bases imposables negatives, la compensació de les quals pretengui resulten procedents, així com la seva quantia, mitjançant l’exhibició de la liquidació o autoliquidació, la comptabilitat i els oportuns suports documentals. Tenint en compte això, cal recordar que el deure de custòdia d’aquests registres s’amplia més enllà del que preveu la legislació mercantil, en tant es pretengui compensar bases imposables de períodes anteriors.

Aquest article ha estat realitzat amb anterioritat a l’aprovació definitiva dels textos legislatius, i amb caràcter i esperit orientatiu, en relació al contingut final de la que s’espera que serà la legislació aprovada, podent veure les conclusions d’aquest modificades per la introducció o modificació de disposicions que puguin afectar el règim d’aplicació de les mesures, ja sigui variant el contingut o el moment d’aplicació. Per això cal que s’analitzi el text definitiu sancionat considerant-se aquest, per tant, com una reflexió professional entorn als Projectes avantsala de la normativa que serà aplicable en breu.

Barcelona Offices

Terrassa Offices

Latest Tweets

Cortés, Pérez & CIA Traslado del Domicilio Social. Centro efectivo de Administración y Dirección https://t.co/OG66CkfpvV https://t.co/050hxcbOop
Cortés, Pérez & CIA RT @PLAYERSSPORT: Avui el Campus Xavi en Mundo Deportivo Hoy el Campus Xavi en el Mundo Deportivo... https://t.co/7kLAXZ3Ucu
Cortés, Pérez & CIA C&P in VAT CPAAI- EMEA Group this morning in Brussels @CPA_EMEA @aparicio https://t.co/d4ZYtYm24p
Cortés, Pérez & CIA Sesión de formación sobre el nuevo SII impartida por C&P @cortesyperez. Seguimos avanzando @andreuaparicio https://t.co/NsKskBEA23
Cortés, Pérez & CIA De la forma de Convocar las Juntas https://t.co/YpJBqC1umG https://t.co/rRFeqb0sS8

NOTE! This site uses cookies.

If you not change browser settings, you agree to it.

I understand